Albert Maeso: «Jo vull ser pagès perquè em sembla una de les feines més dignes que existeixen»

                                                                                                                                            Albert Maeso. Foto: PAtxi Uriz/Diputació de Barcelona

Aquest jove graduat en Enginyeria de l’Energia per la Universitat Politècnica de Catalunya és una de les primeres persones que ha signat un contracte d’arrendament gràcies als serveis del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat.

Albert Maeso (Barcelona, 1994) és graduat en Enginyeria de l’Energia per la Universitat Politècnica de Catalunya i fa poc ha firmat un contracte amb un propietari de terres d’Olesa de Montserrat que li permet conrear oliveres i figueres per a consum propi. Aquest contracte l’ha signat amb l’ajuda del servei d’assessorament del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat i li facilita d'accés a una activitat professional que l’atrau des de la infància.

 

No en va Maeso ha après l’ofici de pagès gràcies als seus avis materns, que sempre han viscut de la terra i van portar una granja durant molts anys. La passió, la vocació i el coneixement li venen, doncs, de família. No així els camps, que no en tenia. De manera que es mostra molt content que existeixin els bancs de terres, unes eines que connecten persones que tenen finques agrícoles que no poden treballar amb persones interessades a conrear-les. També li agrada que el servei que ofereixen vagin més enllà de l’assessorament en la redacció del contracte d’arrendament i siguin també espais d’aprenentatge, acompanyament i suport a l’emprenedoria agrària. Albert Maeso vol continuar formant-se, i, de fet, assisteix periòdicament als microcursos que organitza el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat.

Primer de tot: enhorabona per la signatura del contracte d’arrendament de la teva primera finca. Et sents preparat per tirar-la endavant? Tens formació en l’àmbit agrícola?

Vaig estudiar Enginyeria de l'Energia a la UPC, però actualment estic treballant al món del lleure amb infants i joves. Quant a formació en el món de l'agricultura, he après dels meus avis materns, que sempre han viscut de la terra; han estat grangers durant molts anys i vaig créixer passant moltes hores amb ells. Avui dia són el gran pilar que em manté arrelat a aquesta regió. També he après tècniques més sostenibles i ecològiques d'agricultura de manera autodidàctica.

 

Així que vens de família pagesa.

Sí, vinc de família de grangers i pagesos i n'estaré agraït eternament. Els meus avis em van ensenyar la duresa i la bellesa de la vida rural. Un cop tastes la satisfacció de menjar allò que les teves pròpies mans han conreat és difícil renunciar al desig d'intentar ser cada dia una mica més autosuficient, donar bons aliments a la gent que estimes i intentar mantenir vius els coneixements ancestrals que generació rere generació s'han anat traspassant amb l'objectiu de tenir la millor collita possible.

 

 

En què havies treballat fins ara?

He treballat a sectors molt diversos. Actualment treballo com a monitor de lleure, però també ho he fet com a captador de socis per a ONG's, com a ajudant de fuster d'alumini i com a peó agrícola.

 

Des de quan tens terres?

No crec que puguem parlar de tenir terres en el sentit més estricte del verb. A inicis de l'estiu de 2020 vaig arribar a un acord de cessió amb el propietari del terreny que actualment treballo, per tant les tinc en cessió, però evidentment no en sóc propietari.

 

Com les vas aconseguir?

Jo estava convençut que volia trobar un terreny per la zona de Montserrat així que vaig estar uns mesos buscant pels voltants d’Olesa i preguntant als vilatans si coneixien els propietaris d'aquells terrenys abandonats que em podien interessar. Finalment, després de resseguir diferents pistes vaig trobar un que resultava ser de l'avi d'una noia del poble que coneixia de feia anys. Vaig posar-me en contacte amb ella i els hi va agradar molt la idea. M'ho van posar tot molt fàcil.

 

Quantes hectàrees té el terreny i què hi cultives?

No arriba a mitja hectàrea i hi cultivo olivera majoritàriament, tot i que també hi tinc algun ametller i un parell de figueres.

 

Com vas descobrir el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat? En què t’ha ajudat aquesta eina?

El vaig descobrir xerrant amb persones que n'havien sentit a parlar. Tant a mi com al propietari ens va interessar molt aprofitar aquesta plataforma per a tenir un contracte legal que formalitzés l'acord. A més, les càpsules formatives que van fent també m'estan ajudant molt, perquè em permeten aprendre noves tècniques agrícoles.

 

Has recomanat aquest servei a altres joves com tu?

I tant! Sempre que algun jove em diu que està buscant un terreny agrícola, li comento que la seva primera opció hauria de ser el banc de terres, tot i que de moment no hi ha gaires terrenys a les llistes en comparació a la quantitat de terrenys abandonats que es veuen.

 

Quins plans de futur tens?

Intento no projectar gaire a llarg termini, ja que de moment prou tinc amb sobreviure econòmicament i poder dur a terme aquest projecte tan enriquidor. Estic convençut que vull que el meu futur laboral segueixi de la mà del medi natural, però no tinc clar si com a agricultor, com a guia de natura, com a forestal... Hi ha moltes opcions obertes i la vida, la sort i les meves aspiracions acabaran decidint el meu futur.

 

Què t'aporta ser pagès?

Crec que ser pagès és més una actitud que una afició o treball, tot i que també té molt d'això últim, evidentment. Jo vull ser pagès perquè em sembla una de les feines més dignes que existeixen; també de les pitjors remunerades, per desgràcia. Deixant de banda la part més pragmàtica d'obtenir aliments saludables per a tu i els teus, crec, també, que ser pagès avui dia és una mena de subversió als ritmes de vida imposats per un sistema capitalista que ens fa treballar cada dia més i més ràpid. És subversiu perquè ens obliga a veure que la natura segueix el seu propi ritme, que no és una línia recta i uniforme, sinó que segueix certs cicles i té límits. Podríem dir que ens fa sortir de la voràgine per tocar de peus a terra. En resum, m'aporta calma.

 

És viable sobreviure amb aquestes terres?

I ara! Aquestes terres donen oli per a la meva família i el propietari, i segurament els anys bons podrem vendre uns quants litres, però l'orografia escarpada del terreny i el preu de mercat fan que no sigui rendible. Els que seguim mantenint les oliveres d'aquestes zones som uns romàntics als quals ens agrada mantenir una tradició popular que en alguns casos ha anat passant de pares a fills. També cal remarcar que ajudem a mantenir el món rural encara viu i una mica més cuidat, molt important per prevenir incendis.

 

Redacció BCN Smart Rural

 

«Un cop tastes la satisfacció de menjar allò que les teves pròpies mans han conreat és difícil renunciar al desig d'intentar ser cada dia una mica més autosuficient» Albert Maeso