Gessamí Sardà (Reus, 1979) és llicenciat en ciències ambientals i, durant cinc anys, el tècnic responsable del Banc de Terres del Consell Comarcal del Baix Camp, una iniciativa nascuda el 2017 arran de la preocupació per l’abandonament de l’activitat agrària a aquesta comarca tarragonina. La manca de dinamisme en el sector va desencadenar una col·laboració entre entitats i institucions que es va plasmar en el Pla Estratègic Comarcal de Desenvolupament Socioeconòmic Rural 2014-2020. La principal intenció del document va ser generar dinàmiques col·laboratives entre el teixit socioeconòmic local i els consistoris, i, en aquesta línia, es va crear el Banc de Terres del Baix Camp, el primer de Catalunya i un dels tretze projectes que formen part actualment de la Xarxa de Bancs de Terres que impulsa la Diputació de Barcelona.

Sardà coneix tots els ets i uts d’una eina clau per recuperar camps abandonats i atraure joves emprenedors agraris. Per aquest motiu, és l’expert que protagonitza ‘Quan la terra és llavor’, una nova Història BCN Smart Rural.
 

Per començar, què és un banc de terres?

Un banc de terres és un servei de mediació entre propietaris de terres en desús i persones que tenen un projecte agrari de repoblació i necessiten accedir a la terra. És un servei que procura arribar a bons tractes entre les dues parts i, per aconseguir-ho, intenta establir relacions de confiança mútua.

I com funciona exactament aquesta eina de dinamització agrària? Si jo hereto una finca i no sé o no vull conrear-la, quins serveis rebria si decideixo oferir-la al banc de terres?

Els bancs de terres funcionen a través d'una plataforma web on s'anuncien les terres disponibles. Aquest anunci es fa, òbviament, respectant la normativa de protecció de dades, de manera que a priori no es facilita ni el nom ni el contacte del propietari de les terres. Però les persones que cerquen terres sí que poden visitar-les acompanyats del tècnic i decidir si els agraden abans de sol·licitar una entrevista amb aquests propietaris. També és possible fer el procés a l’inrevés i que siguin els propietaris els que mirin els projectes dels sol·licitants i demanar al tècnic que organitzi una cita de mediació entre les parts que permeti conèixer les necessitats mútues. Les converses més exitoses acaben desembocant en un contracte legal entre les parts que queda emparat en el marc del banc de terres. D’aquesta manera, si en algun moment hi ha noves necessitats o es generen desavinences o conflictes, el tècnic pot tornar a actuar de mediador. És a dir, es tracta d’un servei de suport i acompanyament integral que s’ofereix abans, durant i després de la signatura del contracte.  

La durada d’aquests contractes, és fixa o variable?

Totalment variable i ajustada a la necessitat de les persones. Hi ha contractes d’un any i altres, de 30!

Quins són els principals valors i objectius dels bancs de terres?

Si parlem de valors, la cooperació i la confiança entre les persones que formen part del banc de terres són fonamentals. I en termes d’objectius, crec que els més importants són la regeneració del teixit agrari i el canvi de model productiu. La societat vol consumir aliments més sans, ecològics i de proximitat i aquesta voluntat fa que hi hagi més persones que vulguin emprendre aquesta aventura de ser pagès, encara que no tinguin terres i no provinguin de família pagesa. També és important destacar que un territori conreat és un territori cuidat i és més difícil que es cremi. A més, produir aliments localment afavoreix la seguretat alimentària davant escenaris futurs imprevisibles. És a dir, els bancs de terres serveixen per aconseguir molts objectius.    

En els darrers anys s'ha produït un debat sobre la idea d'una demanda global de terres i possibles acaparaments de les mateixes. A Catalunya també es així? Creus que a Catalunya tenim un problema d’acaparament de terres per un cantó i d'abandonament de terres per l'altre?

Que tenim un problema d'abandonament de terres de conreu és un fet perceptible i més agut en unes comarques que en altres: només cal mirar al nostre voltant per veure camps en desús. I també és un fet que les millors terres de conreu tendeixen a concentrar-se en poques mans. En el cas de la petita pagesia és un fenomen gairebé natural, ja que, a les cases de pagès, la persona que decideix seguir treballant les terres familiars i ho fa bé, acaba rebent ofertes del veïnat perquè treballi també els seus camps. I en el cas de les grans empreses, l’acaparament de terres es fa per interès, ja que amb més superfície de conreu, augmenta la producció i els beneficis són majors.

«Les millors terres de conreu tendeixen a concentrar-se en poques mans» Gessamí Sardà

Actualment, a Catalunya, hi ha més de 100.000 hectàrees de conreu abandonades. Quins són els motius que hi hagi tantes terres en desús?

El principal motiu és el fet d'haver de vendre els productes agrícoles en un mercat globalitzat que treballa amb uns preus ridículs que no reflecteixen els costos i l'esforç que hi ha al darrere. I, a més, gran part del que es paga s’ho queden els intermediaris i no arriba a la petita pagesia. Aquest problema es deriva del costum que hem agafat tots d'anar a comprar al supermercat, ja que els productes que allà trobem s’han adquirit gràcies a tractes fets grans productors, que poden oferir preus més baixos que un petit pagès amb menys producció. Per evitar l’abandonament de terres, el preu que percep el pagès pels aliments que conrea és clau.

«Per evitar l’abandonament de terres, el preu que percep el pagès pels aliments que conrea és clau» Gessamí Sardà

Existeix una tendència de reducció de nombre d’explotacions agràries a Catalunya?

És clar, perquè és una conseqüència del que comentàvem abans: si hi ha més terres concentrades en menys mans, hi ha menys explotacions agràries. Però que hi hagi menys titulars d’empreses agràries no vol dir que hi hagi menys treballadors, perquè per fer el treball es necessiten les mateixes mans. El que passa és que, actualment, molts petits pagesos passen de ser empresaris autònoms i emprenedors a ser assalariats de grans corporacions.

«Actualment, molts petits pagesos passen de ser empresaris autònoms i emprenedors a ser assalariats de grans corporacions» Gessamí Sardà

Quin diries que hauria de ser l'abordatge polític i les accions prioritàries que s'haurien d'implementar per abordar aquest problema? 

Per començar, cal reconèixer la importància d’iniciatives que ja s'estan duent a terme; per exemple, és molt interessant la promoció dels productes de proximitat que estan portant a terme algunes administracions. Però aquestes campanyes s'han de complementar amb la creació i consolidació de bancs de terres, perquè és una eina molt útil que garanteix l'accés a la terra a les persones que ho tenen més difícil, perquè encara no tenen vincles amb el teixit agrari dels pobles i el seu veïnat. I un cop han aconseguit les terres, cal oferir a aquestes persones solucions de finançament perquè la inversió inicial per desenvolupar projectes agraris acostuma a ser important. Ja sé que actualment existeixen ajuts per a la instal·lació de joves agricultors, però crec que aquests s’haurien de complementar amb ajuts específics per a persones amb projectes que contribueixin a revertir el procés d’abandonament que pateix el camp català.

«El banc de terres és una eina molt útil que garanteix l'accés a la terra a les persones que ho tenen més difícil» Gessamí Sardà

Creus que el concepte de la “nova pagesia” és un concepte a l’alça? Com veus el grau d’incorporació de persones nouvingudes al sector agrari?

Sí, i de fet aquest perfil de nouvinguts és el que més veiem en els bancs de terres de Catalunya. És una realitat esperançadora perquè poden propiciar un relleu agrari molt necessari. Hem de ser conscients que només amb les persones que provenen de família pagesa i volen continuar treballant al camp no n’hi ha prou per mantenir l’activitat agrícola i ramadera al territori.

«Només amb les persones que provenen de família pagesa i volen continuar treballant al camp no n’hi ha prou per mantenir l’activitat agrícola i ramadera al territori» Gessamí Sardà

Quines barreres es troben normalment aquests joves i nouvinguts a l'hora d’iniciar els seus projectes agraris?

En les zones on no hi ha banc de terres, el principal problema és trobar prou oferta de parcel·les disponibles que els permeti triar la que més convé al seu projecte. I en els zones on sí existeixen bancs de terres, la gran dificultat és tenir prou diners i temps per impulsar la seva empresa. Necessiten maquinària, subministraments, obrir mercat, etc., i anar satisfent cada una d’aquestes necessitats es converteix en una mena de viacrucis que selecciona amb molta duresa a les persones que se'n surten i les que no. Tenint en compte que ens cal una reincorporació massiva al camp català, hem de donar moltes més facilitats perquè els emprenedors agraris tinguin èxit. La voluntat ferma de la nova pagesia existeix, però massa sovint aquesta s’erosiona per culpa de les dificultats i s'acaba esvaint al llarg del temps. S’ha de cuidar el planter.

«La voluntat ferma de la nova pagesia existeix, però massa sovint aquesta s’acaba erosionant per culpa de les dificultats i s'esvaeix al llarg del temps. S’ha de cuidar el planter» Gessamí Sardà

A nivell català, creus que els bancs de terres és una eina que s’està treballant bé?

A Catalunya hi ha iniciatives locals i supramunicipals que estan generant una xarxa de bancs de terres molt interessant i que cada cop s’anima més gràcies als èxits dels bancs de terres pioners. El que falta, però, és un paraigües a nivell de finançament, perquè, sense diners, aquestes iniciatives es poden quedar en suspens. I això pot arribar a ser contraproduent, ja que la ciutadana ha de tenir confiança en aquest servei i saber que la seva continuïtat està garantida en el temps. Imagina’t, per exemple, que es genera una desavinença entre un propietari de terres i el seu llogater i que el tècnic del banc de terres no pugui actuar de mediador perquè s’ha suspès el finançament. Estaríem faltant al nostre compromís de servei! Per tant, és fonamental que la Generalitat i les diputacions, que són les institucions amb més recursos, estructurin una línia d'ajuts als ens locals. Està bé que els municipis tinguin la iniciativa de crear bancs de terres, però han d’estar recolzats per institucions amb més múscul financer.

Creus que la ciutadania ha de prendre més consciència de la importància de tenir les terres conreades?

En general, la societat cada vegada té més consciència de la necessitat que hi hagi al seu voltant un sector agrari fort i capça de produir aliments de qualitat. El que no estic tan segur és que la ciutadania hagi entès el sacrifici que implica ser pagès i les dificultats que tenen les persones que volen iniciar un negoci agrari. Tampoc crec que hi hagi prou consciència de la qualitat dels aliments de proximitat, sobretot si els comparem amb els que hi ha als supermercats. Dit això, crec que anem pel bon camí i aquesta consciència està creixent.

Fora de Catalunya, hi ha algun banc de terres que t’inspiri especialment?

A nivell estatal, el que millor conec és el Banc de Terres del Bierzo i el considero un referent molt esperançador perquè ha tingut bastant d’èxit amb un model de mediació personalitzada entre propietaris i demandants que és el que hem seguit al Baix Camp. El Banc de Terres de Galícia és anterior, però té un funcionament basat en concursos públics i la petita pagesia hi participa molt menys.

El Banc de Terres del Baix Camp és un projecte pioner a nivell català i ens agradaria saber com està funcionant. Heu aconseguit els resultats esperats?

El Banc de Terres del Baix Camp és un èxit, sobretot si es valora des del punt de vista de la complexitat de tirar endavant un projecte com aquest. Hem aconseguit 82 contractes en cinc anys i, d'aquests, ja hi ha uns quants que han aconseguit ser agricultors en actiu i altres que estan a punt de ser-ho. I, a més, hem desenvolupat una sèrie de recursos molt interessants a l’hora de donar suport als pagesos que comencen. Un d'aquests recursos que s'està desplegant és l'Einateca, una plataforma per poder compartir tractors i maquinària agrària amb seguretat i garanties. Un altre és la Central de Provisions, un espai on les persones productores es poden coordinar per fer compres conjuntes de matèries primeres i així reduir costos. A més, s'està implementant un Banc de Temps agrari on poder intercanviar hores de feina i facilitar que el coneixement i el suport mutu flueixi. I també hi ha la mediateca, un espai virtual on penjar informació sobre tècniques i metodologies agrícoles.

A Catalunya, quines problemàtiques tenen actualment els ajuntaments i les entitats supramunicipals per preservar el paisatge rural i recuperar més superfície agrària abandonada o en desús?

Com comentava abans, la principal dificultat per consolidar el model de bancs de terres és la manca de finançament. Calen diners perquè els tècnics que hi treballen no hagin de dedicar les seves hores de feina a buscar recursos econòmics per tirar endavant el servei i puguin focalitzar-se en fer efectiu aquest servei. 

La Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya és una iniciativa pionera a Europa que la Diputació de Barcelona cofinança des de l’any 2018 en el marc del BCN Smart Rural. Actualment acull 13 bancs de terres repartits per tot el país, però el gruix de les actuacions se centra en tres dels projectes existents a les comarques barcelonines: el del Parc Rural del Montserrat, el de la Xarxa per la Sobirania Alimentaria de la Catalunya Central (XaSACC) i el de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Com valores aquesta iniciativa?

Molt positivament. Com tots els projectes de bancs de terres, sé que ha patit dificultats a l’hora de posar el servei en funcionament, però ara ja comença a funcionar amb fluïdesa i hi ha bastants propietaris que ofereixen les seves finques al banc de terres. És important destacar que, perquè un banc de terres tingui èxit, ha de tenir una presència sostinguda al territori. Abans que comencin a arribar els primers contractes, cal donar-se a conèixer i generar relacions de confiança.  

— Redacció BCN Smart Rural —